addiccions

Totes les persones amb problemes d'addicció cercaven alguna cosa, però van deixar la cerca molt aviat, conformant-se amb un succedani. Qualsevol cosa pot provocar addicció quan no la limitem: diners, poder, fama, sabre, diversió, menjar, idees religioses, drogues.

Totes les addiccions són intents de calmar el dolor, ja sigui l'addicció a substàncies d'abús, a les compres, una internet, a la feina, al sexe, a una relació…

Totes són intents d'escapar del dolor.

El Llibre tibetà dels morts té una frase meravellosa: “No importa el que facis, no tractis d'escapar del teu dolor, conviu amb ell”. Perquè l'intent d'escapar del dolor és el que produeix més dolor i aquesta és la realitat a les addiccions.

L'addicció és el símptoma i no la malaltia, l'alarma que alguna cosa no va bé. La veritable malaltia és als vincles i relacions personals, en les emocions contingudes, a l'estil de vida.

Les persones que pateixen addiccions, les utilitzen per anestesiar el que senten en el present i generar per si mateixes una nova sensació; l'addicció és l'analgèsic que calma i anestèsia aquest dolor.

Les persones addictes necessiten un present compassiu que els permeti expressar el seu dolor sense haver d'escapar-ne. I vivim en una societat que, d'una manera o altra, sempre ofereix l'alleujament instantani, la satisfacció ràpida, la distracció. En altres paraules, vivim en una cultura que es basa a no recolzar les persones perquè s'acceptin, i llavors sempre es busca la sortida ràpida.

És molt difícil llavors tractar amb l'addicció. Perquè del que es tracta és de trobar una manera de transitar aquest dolor per poder comprendre'l. Acceptar el dolor com a part de la vida és l'única manera de transcendir-lo.